L’objectiu principal del llibre és plasmar com és un país decent i que, per ser-ho, és necessari que les persones que hi treballen tinguin un salari digne. L’estratègia d’Espanya, molts llocs de treball de baixa qualificació i mal pagats, no és la correcta. Si la situació no canvia portarà conseqüències, més enllà d’econòmiques, per a tota la societat. Igual de diversos són també els motius, no s’estanca al fet únicament econòmic. Per tant, la lectura del llibre no és d’un contingut exclusivament econòmic sinó que penso que és de cultura general, i recomano totalment la lectura a tot espanyol. Si tots fossim conscients de les coses que s’expliquen en aquest llibre, no estaríem en la situació d’avui dia. 

​

“La nostra estratègia és suïcida”: Estructura, forma i estil

​

Primerament, pel que fa a l’estructura del llibre, en general està molt encertada. Aquest es divideix en 3 parts, que entre totes ofereixen 11 capítols, i que dins de cadascun hi ha subapartats. Cada capítol introdueix el que explicarà i també fa un breu resum del que s’ha tractat en l’aterior. Si en algun apartat del llibre s’ha de fer referència a una part explicada anteriorment, es recorda o nombra de manera breu. Això ajuda molt a situar-se i a refrescar els continugts per poder seguir la lectura. 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

A més, si s’usa algun terme especialitzat s’explica abans. Ja des d’un principi, s’expliquen els valors mitjançant els quals s’analitzarà la decència del país: prosperitat i equitat. Sempre mostra el procés mitjançant el qual analitza les coses, i si aquest té alguna limitació o mancança també ho diu.

​

A continuació, es divideixen els països en dos grups principals que aniran sortint al llarg del llibre per facilitar la comparació: liberals i sociodemòcrates. En la lectura es nombren una cincuantena de països, ja sigui per comparar, per donar exemples, etc., cosa que ajuda a veure altres punts de vista. Igual que exemples amb països, també n’hi ha amb situacions, fets reals. Simplifica coses que en un principi podien resultar molt complexes d’explicar amb situacions senzilles i a l’abast de la comprensió de tots els lectors.

​

“Es pot dir més alt però no més clar”: Continguts i desenvolupament 

 

Amb les bases d’anàlisi clares i els punts a tractar, es van desenvolupant una sèrie de factors que envolten, estan relacionats i influeixen al tema principal del llibre: els salaris i llocs de treball d’Espanya. Començant per l’atur, el qual Espanya el té alt no només en èpoques de crisi. També tracta la política econòmica del nostre país, el motiu pel qual som un territori amb salaris baixos, el turisme, l’estabilitat de l’Estat del Benestar i tot el que comporta, els impostos. Finalment, fa un repàs a les alternatives que s’han plantejat al respecte (cap d’elles satisfactòries), i mostra les seves opcions, que no només inclouen apujar els salaris: integritat en les institucions públiques, visió a llarg termini i determinació contra els salaris baixos (mitjançant el fet d’apujar el salari mínm, protegir les accions sindicals i convenis col·lectius i restringir la immigració poc qualificada). 

 

En el llibre també es trenquen molts tòpics d’aquells que tenim tan interioritzats mentalment com el funcionament “low cost" general del país. El fet que tots els països són iguals o han de tendir a Estats Units, però realment aquest és un país amb una societat molt desigual. També la idea de donar sempre la culpa a la crisi econòmica de 2008, que tot i que ha empitjorat les coses, n’hi ha moltes que ja les teníem malament de sèrie, com l’atur elevat.

 

“Com pinten les coses de cara al futur? No gens bé”: Punts a destacar

 

A continuació m’agradaria esmentar certs temes que penso que són cabdals pel nostre país i se’n parla àmpliament en el llibre, aquells que m’han cridat més l’atenció. Per començar, la immigració, en el qual tomba un tòpic darrera l’altre. El fet que els immigrants “ens roben la feina”, quan realment no és així, sinó que si venen immigrants és precisament pels llocs de treball baix qualificats i mal pagats que tenim, els quals la gent autòctona no volem fer i atrauen a persones que amb un salari per subsistir en tenen suficient. Es plantejen certes alternatives per controlar la immigració que s’implanten a altres països occidentals, com per exemple la restricció de la immigració de baixa qualificació, una alternativa que en certa manera pot sembla una mica racista, des del meu punt de vista. 

 

Un altre tema cabdal del nostre país i que es parla en el llibre, com he nombrat anteriorment, és el turisme. M’ha cridat molt l’atenció la idea que la gent potser es pensa que si apugessim els preus dels serveis relacionats amb el turisme, aquest baixaria. Tot i això, em quedo especialment amb aquest fragment, en el qual hi estic molt d’acord: “Si el que importés fos el preu del producte, cap turista no aniria mai ni a Àustria ni a Suïssa. Si hi van és perquè els atractius del que hi troben els compensa el preu. Ara bé, els atractius naturals i arquitectònics d’Espanya (i de Catalunya) són superiors”. Espanya és un gran país, tant natural com arquetectònicament: fem-lo valorar i no deixem que s’espatlli amb el turisme a baix preu. 

 

És molt crític amb la teoria ortodoxa i sobretot també amb la política, que ho destaca com un dels motius principals de la mala situació. Trobo també molt encertat que els eu discurs no es veu condicionat per cap ideologia política, sinó que és molt imparcial en aquest tema. Aquesta cita ho demostra: “L'esquerra radical no sembla que pensi de manera gaire diferent de com ho fa la dreta moderada”. Retreu, contradiu o critica diferents figures relacionades amb política, economia, experts, teòrics, però penso que ho fa de manera intel·ligent i coherent ja que ho argumenta i raona. 

 

En definitiva, amb la lectura del llibre m’ha quedat la imatge que la situació econòmica i social d’Espanya és com una ranglera de fitxes de dòmino, i que quan una caigui cauran totes. I la peça cabdal d’aquesta ranglera és la necessitat de tenir un salari mínim “digne d’aquest nom”. Tot i que en alguna ocasió Miquel Puig manifesti que la seva intenció no és alarmar al lector, aquesta precisament és la reacció que m’ha generat a mi la lectura del llibre. Però, d’altra banda, penso que aquesta alarma seria ideal generalitzar-la per fer front als problemes d’Espanya. Perquè en un país decent, “els qui poden treballar treballen i els qui treballen guanyen un salari digne”. I perquè un país decent, que tracta bé a la seva societat, no és un país low cost.

​

​

​