Penso que el llibre està estructurat de bona forma, fent una clara divisió dels cinc temes principals i, a continuació, subtemes dins de cadascun d’aquests. D’aquesta manera, queda molt ben definit l’univers temàtic de cadascuna de les parts. 

Pel què fa a la narració, però, penso que pot resultar, en alguns casos, una mica feixuga. A diferència del llibre Un bon país no és un bon país low cost, en el que vaig manifestar que el target era clarament generalista i que podia ser llegit per qualsevol espanyol, en aquest cas el trobo una mica més complex. Sí que en general, quan apareix un terme tècnic o complex l’autor el defineix breu o àmpliament (depenent de la complexitat), però penso que alguns apartats poden resultar carregosos per un lector mig, que no entengui massa sobre economia. Per exemple, l’Euríbor és un terme que s’explica molt bé i al detall, però després ens trobem amb apartats com “Els productes financers tradicionals” (tercera part), on l’explicació és feixuga, exigeix concentració i pot resultar fàcil desconectar. 

“No sé si anem malament, o si anem malament perquè creiem que anem malament”: Continguts i desenvolupament

Un cop acabada la lectura, queda molt clar l’entorn de la crisi econòmica espanyola i catalana. Serveix d’ajuda per veure aquells errors comesos, tant com a país, des del punt de vista de les empreses i també com a particulars. Una de les intencions, que s’esmenta alguna vegada, és mostrar aquests fets perquè no es tornin a repetir en una següent crisi. Mostra aquesta situació com un procés cíclic i inevitable: passar una crisi, recuperar-se, tenir un període d’estavilitat i tornar a començar. Ja que hi ha coses imprevisibles i inevitables, actuem sobre aquelles que poguem.

En molts casos (excepte els que he esmentat a l’apartat anterior), utilitza un llenguatge col·loquial i sense embuts, amb expressions quotidanes com “a cabassos” o “endeutades fins al coll”, que penso que apropen la lectura al destinatari. També utilitza comparacions amb altres fets més visuals, al ser l’economia un tema més abstracte en l’imaginari de les persones. Per exemple, freqüenta les comparacions amb la medicina o funcionament del cos humà, fet que ho fa més entenedor. Les dades o quadres que apareixen també fan el text més clar, ja que esdevé més visual. 

Un dels aspectes que destacaria és el fet que l’autor és molt crític amb els polítics i amb els interessos d’aquests en relació amb l’economia. Ho plasma com dos sectors molt relacionats. Per exemple, que no es reconegués que Espanya estava en una crisi econòmica ja que era època de campanya electoral, i que no es mostrés fins que havien passat les eleccions. També és molt crític amb la corrupció. Respecte a aquest tema, cal destacar que Cabana està casat amb la germana de Jordi Pujol i ha mostrat en públic el seu rebuig per les accions del seu cunyat. Penso que això aporta credibilitat al llibre. 

En la lectura també es mostren molts experts relacionats amb els diferents temes, com ara premis Novel d’Economia, economistes experts, etc. ja sigui per desmentir algun aspecte o per aportar dades i valor a aquest mitjançant les seves cites. Aquest punt penso que també afavoreix la credibilitat de la publicació. 

“Els criteris ètics han de ser prioritaris a l’hora de fixar els compromisos econòmics”: Altres aspectes 

Altres aspectes que penso que són importants i queden molt clars en el llibre són, per començar, el domini mundial dels Estats Units i la influència i repercussió que té el que passa allà en el món sencer, ja només començant per la caiguda de Wall Street. Hi ha una cita en el text que ho plasma de manera clara: “Les crisis econòmiques mundials comencen i acaben als Estats Units, ens agradi o no”. 

D’altra banda, és molt interessant i, per mi, una de les parts més importants, la reflexió que fa a l’últim capítol. Mostra la part més humana de la crisi, de la qual ja hi ha pinzellades durant el llibre, quan mostra que els afectats sempre acaben sent els no responsables, o quan esmenta que la pèrdua de llocs de treball és el fenomen més trist. 

Tot i això, es plasma sobretot en aquesta part, mostrant la sortida de la crisi de manera optimista però alhora també realista, transmetent que s’ha de treballar al respecte. Fa una crida a la moral, al fet de tenir en compte els criteris humans i ètics per sobre dels ecònomics. La solidaritat i ajuda entre països, per exemple. 

En el desenvolupament d’aquesta última part és on queda més clar el significat del títol del llibre i la intenció de la narració. Com Cabana diu, s’ha d’acabar amb la cultura de la cobdícia, i en la següent cita del text es mostra clarament quin és el camí a seguir: “S’ha d’eliminar una cultura de veneració al diner, al marge de la corrupció i del mal exemple d’uns barruts amb moltes penques”.