Cada capítol està situat en contextos diferents i estudia diversos exemples. D’aquesta manera l’autor aconsegueix crear un escenari ideal per al lector per tal que se senti dins del relat i sigui més senzill entendre el missatge que l’autor vol donar en cada capítol.

​

Tenim una concepció del món d’allò més irracional que, en principi, no hi ha cap mena d’explicació.  La degradació i el consum del tabac en són un exemple. Per Harford, darrera d’aquests fets irracionals s’hi amaguen reflexions i pensaments racionals i que defineixen el sistema racional establert. Seguint la lògica econòmica, a tot li atribuïm uns costos i uns beneficis futurs sense que en siguem conscients: “la racionalitat té a veure amb el fet de pensar per endavant”.

​

El llibre, La lògica oculta de la vida. Com l’economia explica i reflexiona sobre totes les nostres decisions, explica el perquè de les coses i allò que ens mou a l’hora d’escollir o prendre una o una altra decisió. Per fer-ho està constantment referenciant autors i economistes que, de certa manera, idolatra i amb els quals ell fonamenta les seves idees. Els economistes que va citant al llarg del llibre els defineix com a personatges fascinants i amb idees iconoclastes.

​

​

​

​

​

​

​

​

​

​

​

​

​

​

​

El fet de saber que alguna cosa ens produeixi plaer, com el tabac, fa que el nostre intel·lecte detecti l’addicció com a una cosa agradable i provoca que seguim consumint aquell producte. La sensació de plaer que es causa al consumir fa que no es contempli la decisió de deixar l’addicció.

Constantment l’autor aproxima els seus exemples a barris i a districtes on s’hi viuen dificultats, suburbis normalment. Les addiccions són només un dels molts exemples que hi posa. El racisme, el contagi de la Sida o els llocs de feina precaris en són d’altres exemples. Segurament, el fet que aquests exemples, afortunadament per a moltes persones, ens semblin llunyans no els identifiquem com  a propis o com a problemes reals.

​

Un altre concepte que destaca l’autor i el qual exalta de la nostra societat és el teixit social. El fet que les persones estiguin en contacte les unes amb les altres genera una cadena de coneixement. Segurament, per aquest fet, Harford focalitza tant la importància de  les grans ciutats on s’hi apila el coneixement, a diferència del món rural,  i a on és més procliu de crear aquest teixit intel·lectual.

​

L’autor anglès mostra molt interès en plasmar la realitat del racisme. La discriminació, per exemple, del col·lectiu afroamericà per aconseguir feina i estudis. Tot i això, Harford no atribueix aquestes dificultats íntegres al racisme, sinó també a un problema social. El nois negres, segons l’autor, tenen problemes de formació perquè de petits no han viscut en un ambient propici per formar-se. Per demostrar aquesta teoria posa d’exemple els contes infantils en les diferents llars. Per l’autor aquest problema es plasma en el fet que un bon estudiant afroamericà tingui l’esperança de fugir d’aquell entorn i que aquest ho visqui malament.

​

Com hem dit anteriorment, Tim Harford basa moltes de les seves teories amb diferents economistes que va citant al llarg de llibre com Neumann, Marshall, Becker.... Aquests autors l’ajuden a realitzar una mirada més global i analítica de la societat que ens vol acostar amb un missatge que faci reflexionar al lector. A part d’aquests teòrics que tenen gran influència en l’obra, l’autor utilitza una gran quantitat de conceptes teòrics explicats en tot moment. Alguns d’aquests conceptes són: la suma zero, la teoria de jocs, l’externalitat positiva, el racisme raciona i el racisme fanàtic, entre d’altres.

​

Un d’aquest canvis que està vivint, o que ja ha viscut concretament, la nostra societat són els canvis socials i tecnològics com la digitalització o la nova concepció del matrimoni. Aquests canvis creen una alteració en la perspectiva racional i, en conseqüència, en la seva actuació al respecte. En referència als canvis que preveu Harford, tenint en compte que aquest llibre data de l‘any 2008, l’autor encerta amb escreix els canvis tecnològics que ha viscut la nostra societat.

Una de les aproximacions al lector que cal assenyalar és el fet de proposar experiments al lector per entendre algun concepte. En un dels capítols, l’autor proposa un experiment que consisteix en moure es fitxes de dames en un tauler per entendre la disposició d’un barri i la respectiva segregació social. Aquest mètode és una manera adequada de fer entendre conceptes complexos de manera entretinguda i distesa.

​

Aquest llibre està carregat de reflexions. Ja cap al final de l’obra, fa reflexions sobre la professió periodística amb la qual m’he sentit bastant identificat com agrair els col·laboradors. A més el diari britànic Financial Times, mitjà on treballa, és fruit de molts elogis que l’autor qualifica de font d’idees noves.

​

Tot i que en alguns moments (com en el capítol número 7) sembla que el ritme frenètic en què ens té acostumats l’autor s’entorpeix, el llibre segueix resultant molt dinàmic. Tim Harford, que en moments puntuals abusa de les contextualitzacions llargues i del perill de resultar pesat,  utilitza la ironia i el sentit de l’humor per apropar-se al lector i presentar-li les seves reflexions. L’autor, tot i ser un economista amb coneixement en profunditat de la temàtica, no resulta pedant en cap moment i transmet les seves idees amb expressions familiars i quotidianes. Aquest llibre a camí entre la filosofia, per la reflexió que provoca, i l’economia és un bon exemple de transmetre conceptes complexos de manera didàctica.